A la galeria:

38b

A Instagram:

Adelaide 2015 – Calor i colors

De tornada a Austràlia, on fa una calor de cal quinze…. Tot i així ens hem estalviat la setmana més calorosa que va ser al novembre i van estar a més de quaranta… Calor seca i amb olor a eucaliptus, que s’agraeix! Però com a casa, l’estiu també té tempestes i dies més agradables que aprofitem per treure el cap i anar a fer tombs. Com que ja he estat per aquí abans, doncs l’arribada . . . →Continue…! >>

Share

Una foto entrenyable, una orquídia i un mal dia per dinar

No trobo massa gent a les rutes per on acostumo a anar per a caminar i trobar – buscar – serps. Ja me les busco solitàries precisament per això. Per sort, la gent que em trobo són gairebé sempre educades i cordials, i molt sovint obertes i amb ganes d’intercanviar coneixements – de flora, fauna o experiències – o tan sols una breu xerrada. Avui ha estat un d’aquests dies:

He fet un nou camí, . . . →Continue…! >>

Share

Austràlia – Kangaroo Island

Kangaroo Island

[Scroll down for English]

Català: El cap de setmana passat vam poder passar un cap de setmana de natura, lluny de la ciutat. Per primera vegada vaig fer servir un ferry (encara no he anat mai a ses illes, ja té tela, ja!), i en uns 45 minuts érem a Kangaroo Island. En aquesta illa, a part d’uns paisatges maquíssim i algunes formacions rocoses espectaculars (veure galeria), teníem la oportunitat de veure rèptils endèmics: la . . . →Continue…! >>

Share

Curs de maneig de serps verinoses (australianes!)

M’encanten les serps, tots ho sabeu, però sempre he anat amb molt de compte de no ser mossegat per una d’elles (no passa res, però no m’agrada), i està clar que menys per una de verinosa (per raons òbvies). A casa nostra només els escurçons són verinosos (almenys per als humans), i quan en trobo un no em dedico a agafar-lo si no és per necessitat, i vigilo força.

Aquí a Austràlia, la majoria de . . . →Continue…! >>

Share

Austràlia – L’arribada

Austràlia… aquell país a l’altre punta del món, una illa més gran que Europa, on hi ha cangurs, ornitorincs, serps i llangardaixos, grossos i perillosos. Terra llunyana que sempre he vist amb ulls com plats, i sempre havia pensat que tarda o d’hora hi havia d’anar… i ja hi sóc.

Gràcies a la fortuna, el destí, les estrelles, les energies o senzillament a les coincidències (i a tenir una família com la que tinc…), vaig . . . →Continue…! >>

Share