A la galeria:

IMG 2600

A Instagram:

Retalls de Darwin – Territori del Nord

Doncs sí que fa molt de temps que no escric, sí. I he de reconèixer que tinc moltes fotos per pujar, però darrera hi ha força feina per identificar plantes i animalons, i aquí tot és tan diferent…! Bé, som-hi!

Com que Austràlia és tan gran, hem d’anar triant llocs per anar quan fem vacances, doncs anar-hi només el cap de setmana no té sentit si volem veure-ho decentment. A l’agost aquí és hivern, així que el millor és anar cap al nord i nord est. Aquesta vegada, després d’haver visitat la zona de Cairns l’any passat, vam decidir que visitar el Nord seria perfecte.

Aquesta vegada el viatge va ser una mica especial: L’Òscar, amic comú de la kim i meu, de Barcelona, ens visitava. I alhora en Rick, de Melbourne, estaria també a Darwin amb nosaltres. Tots quatre ens vam conèixer a Perú 4 anys enrere… Increïble, eh!?

Hi havia tres grans motius per fer aquest viatge: trobar molts animalons, especialment serps i dragons; tenir alguna mena de contacte real amb la cultura i gent aborigen; i darrer i més important: passar unes grans estones amb l’Òscar i el Rick… I això va ser fàcil i vam tenir èxit, vam fer cervesa i xerrera cada dia, a part d’uns quants molts quilòmetres en cotxe i a peu junts 😀

El primer va fracassar, però,va ser degut a la calor. La gent d’allà no ens va ajudar massa a discernir-ne el motiu, però després d’haver llegit més literatura he vist que no era el millor moment per anar-hi per veure rèptils. En vam veure, és clar, però no en la mesura de la diversitat que hi ha. A pesar de ser el mes més calorós, ho era i força, tot era molt séc i feien molts focs controlats (això també fa que la fauna es mogui i marxi de la zona, i també els depredadors ho tenen més fàcil per trobar preses, però és clar, nosaltres no podíem anar a prop de la crema…). Tot i així, és una zona tan amplia que hi tornarem, segur!

Pel que fa al segon motiu, també va fracassar , però per una raó més complexa: és un tema que, des de que sóc aquí abaix, he intentat entendre, observar, parlar, aprendre… I, com que no sóc Australià, doncs he hagut de ser pacient, preguntar, viatjar, mirar, preguntar més, i callar. Això que ara exposaré és la meva opinió personal, basada en la meva experiència, i una opinió que encara és – i durant molt de temps serà – temporal, doncs espero ampliar la meva experiència per saber si vaig o no errat en la meva primera conclusió:

Els aborigens no volen ser molestats, ni contactats, ni preguntats. No volen que la gent de fora entri a la seva casa (en aquest cas, casa vol dir l’espai obert on viuen i es mouen: boscos, sabanes, platges, pujols i muntanyes). Es troben incòmodes amb la gent que no és aborigen rondant pel que, durant anys i panys, ha estat casa seva. Ells tenen un estil de vida que és totalment incompatible amb la vida “moderna” en la que vivim. I això no és pas una crítica, és un fet, un un xoc de cultures que no es pot combinar.

I això em fa molta pena perquè, tot i que hi ha una voluntat de donar als aborigens espai i reconeixement, la gent australiana descendents dels que van venir al S. XVIII,  ja és part del continent i no es pot negar-los-hi el dret a ser-ho. I tot i que hi ha hagut molt de mal fet a la població aborigen per part, com no, dels anglesos, ara es viu en el respecte i reconeixement mutu. Però hi ha tota aquesta història darrera pesant en les espatlles de les dues poblacions. No és rancúnia, és vergonya pel que va passar. Però alhora, ells no en són culpables, no han fet res contra de ningú. I és més, hi ha la voluntat de convivència.  I ara tornem al problema inicial que comentava, la dificultat que hi ha de que els dos estils de vida convisquin. Com poder fer per a tenir ciutats, cotxes, motos, gent pel bosc fent excursions i 4×4, i alhora gent que viu i depen de la natura? és un problema molt complex. Òbviament això a les ciutats no es veu ni es viu, doncs no hi ha natura on viure. Però quan marxem a l’ “outback” australià és molt i molt patent. Especialment al Nord. I vet aquí que, un catatalanet amb curiositat, intenta preguntar i preguntar i preguntar als aborigens sobre animalons, la vida i els seus sentiments. I és clar, ells ja en tenen més que prou amb la gent d’allà. Són educats, però et deixen ben clar amb els seus silencis i esquives respostes que no volen compartir res amb mi i que, tot i ser guies de natura, fan la seva feina perquè ho han de fer, com a part de bona voluntat i per mantenir a la gent en una zona, i així ells poden viure a la seva manera en una altra zona annexa. I vés, què puc dir? tenen tot el dret del món de no voler compartir res amb ningú. Només em queda seguir, educadament, preguntant i observant 😉

Doncs ara les fotos. Amb la calor que queia, els meus dits eren botifarres; matinar era el millor però a les 9 ja feia mal. Després a les 7 de la tarda tornava a ser millor. Piscina i aire condicionat era bons aliats. Excepte per l’inesgotable Òscar, que el molt cabrit era fora tot el sant dia (i nit, però els mosquits no ens van ajudar gens!). Aquestes són les fotos que he escollit, espero que no siguin masses. Poc rèptils, exceptuant els cocodrils… molts ocells però no més que a altres llocs (mala època de nou). Paisatges espectaculars i únics, postes de sols australianes, grans rat-penats i moltes ganes de tornar-hi!

Share

Comentaris | Comments

comments

Powered by Facebook Comments

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

  

  

  

*