
En breus moments…. koncert d’S.A. !!!!
La cosa, més o menys, va anar així:
- Ei Ramon, com es diu aquell arbre?
- aquell del davant?
- Sí…
- mmm, osti, ara no em surt, mira què és fàcil, un… un… joder…
- Sí home sí, un…
- coi, un eucaliptus, home!
- això! jajajaja
-
- vaig a mirar l’escorça… Ramon! un Duc!
- uoooooooooooooooooooo!!!!
Doncs sí, així, mirant l’escorça d’un arbre invasor, l’eucaliptus (Eucalyptus globulus) l’Albert per variar va i es troba de morros als prismàtics un senyor DUC (Bubo bubo)! Sort que duia el 200mm i vaig poder acostar-m’hi, mentre anava mirant a un i altre desconfiat, i treure la foto

Android i Linux, bon equip
P.D. pujat des de l’Android.
L’any 2006 l’Albert Escayol i en Ramon Romeu Vidal vam fer la Guia de Camp dels Amfibis i Rèptils de Castellbisbal. Va ser la culminació de 10 anys d’estudi, seguiments, hores i hores de voltar pel municipi i de milers de fotografies i dades. Vam fer la guia per la gent del poble, volíem acostar a tothom aquest animalons que tant ens estimem i volem conservar. També volíem que la gent fos conscient dels tresors ocults (i no tan ocults) que hi ha a Castellbisbal, que poguessin veure bellesa, fascinació o bé només comprendre que existeixen i que els hem de respectar.
No només vam fer aquesta guia: l’any 2001 vam fer una exposició (preludi d’aquesta), amb dades i fotografies sobre el nostre estudi, que va estar duran mes i mig a l’Ajuntament de Castellbisbal. Després de fer la guia i portar endavant el Projecte Basses de Castellbisbal, vam realitzar cursos de natura sobre rèptils i amfibis, així com durant 2 anys vam fer exposicions i presentacions a les escoles i a l’institut, als alumnes de totes les edats. També vam ajudar a alguns crèdits de síntesi aportant-los dades i material.
Us deixem en format pdf la guia completa per a lliure descàrrega i distribució, sempre respectant l’autoria de textos, mapes, dibuixos i fotografies, i notificant-nos qualsevol publicació o referència, vegeu més abaix (gràcies
).
Guia de Camp dels amfibis i rèptils de Castellbisbal (2.5 MB) Per descarregar-lo cliqueu amb el botó dret del ratolí i seleccioneu “anomena i desa el contingut de l’enllaç”.
.

L’ obra de Guia de Camp dels Rèptils i Amfibis de Castellbisbal està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d’una obra disponible a www.malpolon.net
Els permisos addicionals als d’aquesta llicència es poden trobar a www.malpolon.net.
L’any 2002 vaig publicar un article a la revista ecologista Terra Vermella, on parlava del declivi dels amfibis a nivell local que havíem presenciat i que actualment segueix sent patent (la revista, malauradament, ja no es publica). És un text dirigit al públic no científic. Aquí us deixo el text íntegre:
El Declivi dels Amfibis a Castellbisbal
Els amfibis són un grup del Regne Animal on s’inclouen les granotes, els gripaus, les salamandres i els tritons. En el cas de Castellbisbal, trobem espècies dels tres primers i amb una gran distribució per tot el territori. Són animals que depenen encara de l’aigua com a medi reproductor i en la fase larvària de la seva vida (p.e. els cap-grossos). I no només necessiten punts d’aigua, sinó que necessiten que l’aigua tingui bona qualitat, i per tant, són indicadors biològics de l’estat d’aquesta.
És molt probable que tant la gent gran com els més petits, hagin vist alguna vegada una granota, un gripau, i potser amb una mica de sort, una salamandra. Però segur que la gent gran n’haurà vist molts a Castellbisbal, tant en els horts com en les basses, i fins i tot al riu i les rieres. En canvi, és possible que els petits de les cases no n’hagin vist pel terme municipal, potser a la televisió o al zoològic… i és una llàstima!
Aquest fet no només és degut a l’educació d’avui i a altres factors socials, sinó que existeix una problemàtica a nivell europeu on aquests animals són uns dels perjudicats. En els últims deu anys, les poblacions d’amfibis han disminuït de forma considerable. Així doncs, ens trobem davant d’un declivi general de les poblacions d’amfibis, del qual Castellbisbal no ha estat pas cap excepció, i els nostres amfibis han començat, i ho segueixen fent, a disminuir d’una manera alarmant.
Els motius d’aquesta problemàtica, pel que fa al terme de Castellbisbal, són coneguts i ben determinats: el primer problema va ser el foc. L’any 1994, com alguns recordarem, es va produir un dels pitjors incendis que hi ha hagut i es va endur una bona part del territori amb ell; sense arbres, sense cultius, sense sotabosc, el paisatge va quedar desèrtic. Conseqüentment, els amfibis han patit també les conseqüències i els punts d’aigua, com ara basses, van desaparèixer; alguns cultius van ser abandonats, així com els pous que utilitzaven, assecant-se molts d’ells i convertint-se en una trampa mortal per molts animals.
El segon motiu, la dessecació, és potser més conegut: la falta d’aigua, el calentament global i la desforestació són factors que han propiciat que els punts d’aigua estables o temporals hagin disminuint de manera molt considerable, i per tant, la possibilitat de reproducció dels amfibis ha quedat limitada.
Per últim, no menys important però, ens trobem amb un problema tant estès com la resta, que està molt més a l’abast de l’ésser humà solucionar: la fragmentació d’hàbitats, conseqüència de l’augment de xarxes viàries (carreteres, autovies, autopistes, línies de tren, etc.) i l’edificació, que comporta la destrucció d’hàbitats naturals. La falta d’espai, robat per les noves construccions, impossibilita tant la reproducció com la vida dels amfibis, i ha fet desaparèixer algunes poblacions de gripaus. No ens és difícil veure que on hi havia camps, hi ha indústria i on hi havia bosc…
Per acabar, mostrarem alguns exemples reals de les poblacions d’amfibis a Castellbisbal:
- El gripau comú (Bufo bufo), és el gripau més comú a tot Europa, té els ulls vermells, color de pell marronosa i una mida considerable. A la nostra vila només el trobem amb possibilitats de reproduir-se en un punt de la geografia, i la seva reproducció depèn exclusivament de basses temporals.
- Un altre exemple és el gripau corredor (Bufo calamita), que fins ara ha estat l’amfibi més nombrós al terme. La destrucció del seu hàbitat i dels seus llocs de reproducció, per part de la construcció de naus industrials i els moviments de terra conseqüents, són l’arma idònia per disminuir la seva població de manera alarmant, deixant-ne només una cinquena part de la població inicial.
Davant d’aquestes dades, el futur dels amfibis ( i per extensió el dels nostres animals) és molt poc prometedor i realment ens ha de sonar l’alarma a totes i a tots. La natura no ho pot aguantar tot, ni és immutable; se l’ha de cuidar, mimar i sobretot respectar… al cap i a la fi, nosaltres en som part, no som quelcom per sobre.
“Ya no hay peces de colores
sólo seres racionales
y de los animalillos sólo nos quedan postales
dibujados que bonito en tu imaginación.
Se apagaron los colores
se encendió la humanidad
nos quedaron 4 listos sin paisajes que pintar
sólo bosques de cemento y montañas de metal. ”(Última generación, Extremoduro, 1992)
“(…)
Si algú em volgués explicar
per què els rius estan contaminats,
per què el mar és un abocador,
quantes espècies ja s’han carregat
i el fill de puta que cremi aquests boscos,
que li tallin les mans,
potser així no els cremarà.Obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s’acaba,
si algú em volgués explicar per què?
Ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar!”
(Això es pot salvar, SAU, 1991)
(CC) Ramon Romeu Vidal – Albert Escayol Fernández
Avui, tot i no acompanyar-nos el dia, hem decidit anar a la Font de la Botzegada de Castellbisbal (l’Albert i jo). Buscàvem trobar algun amfibi (salamandres o alguna granota perduda)… i només hem trobat una granota verda (Pelophylax perezi) la mar de gran! Caminant pels voltants hem trobat però les petjades d’una guineu, que devia tenir sed i gana
Aquí dues fotos, una per a veure la simetria i la mida:
Hem seguit pels voltants dels torrents i passejant per la riba de la riera que hi passa hem vist nius d’abellarol (Merops Apiaster), on sembla que les guineus hi han fet un sopar: es pot veure un gran forat a sota del forta petit (el niu de l’abellarol) on la guineu aconsegueix arribar i depredar així l’au. En una altra foto es pot veure el rastre de les urpes al voltant del forat intentar aconseguir la presa. En aquesta ocasió no hem vist plomes pel terra però altres vegades sí s’hi han vist.
Per últim una foto d’un cau, no sabem de què però tan a prop d’un camí amb horts és estrany d’un mamífer depredador i massa gran per un conill… el cau estava nét, si algú té alguna idea, benvinguda.
I com a regal… les vistes de Monsterrat amb un dia de núvol, fred i vent… i l’Albert fent fotografies del que no toca mentre estic pels terres mirant pous, a veure si hi havia alguna víctima per alliberar
A Castellbisbal queden poques basses naturals. De fet, l’Albert i jo vam fer el Projecte Basses a Castellbisbal, construint-ne 3 d’artificials, i arreglant-ne 1 (amb la col·laboració indispensable de l’Ajuntament de Castellbisbal), per tal de poder assegurar la vida de molts amfibis (sobretot gripaus) que segueixen en un clar i important declivi.
Aquest cap de setmana, l’Ajuntament va organitzar la neteja de la bassa del turó de la Guineua, l’única bassa madura, amb vegetació i fauna pròpies d’una bassa natural (l’aigua d’aquesta prové de l’empresa Aigües de Castellbisbal que, sabent l’interès natural que té aquesta bassa, deixa anar aigua cap a ella amb la fi de mantenir-la sempre a un nivell estable).
Hi va venir un grup d’ADF de Castellbisbal, en Toni i en Remi de l’Ajuntament, veïns del poble (4 nens i 2 adults) i l’Albert i jo. En una hora la vam tenir néta de brossa (vam trobar uralites, milers de paquets de tabac, centenars de llaunes, vidres, recanvis de cotxes, milers de cartutxos usats dels maleïts caçadors, etc.), i els ADF van tallar espècies d’arbre introduïdes (orientals) i van deixar el camí blocat a l’accés de vehicles. Les deixalles es van dur a la deixalleria.
Després de la feina es va esmorzar pa amb fuet i sucs (però no en vaig poder gaudir
). Esperem que duri força aquesta neteja i la gent, mica en mica, ens consciencii de la falta que ens fa cuidar l’entorn.
P.D. Com a anècdota vam trobar 2 perdius perdudes i fóra de lloc i 1 faisà femella que també va trigar a reaccionar… (són animals de granges que els caçadors deixen en llibertat per matar-les, i és clar, no són massa espavilades i ens vam poder apropar fins al metre de distància… aquesta és la dificultat de la caça, ja veus tu!)
Les fotos:
Crec que les fotografies que tinc de la Font del Bosc (Mediona, Anoia) són tantes que no crec que mai les pugui endreçar com cal. Feia molt de temps que no hi anava, almenys per gaudir de la natura, fer-hi un tomb, trobar nous camins, recordar i pensar una miqueta.
Sabia que no trobaria masses animals en aquesta època, però sempre es té esperances… en aquest cas, en va. Així que deixo els retalls que vaig fotografiar de la caminada, amb el dia tan maco que per sort ens va acompanyar!
P.D. totes les fotos són horitzontals… mmm, no hi ha manera
Fotografies realitzades aquest agost – setembre al nord de la Índia (Bharatpur, Agra, Delhi, Varanasi, Jaipur i Udaipur).