Austràlia – L’arribada

Austràlia… aquell país a l’altre punta del món, una illa més gran que Europa, on hi ha cangurs, ornitorincs, serps i llangardaixos, grossos i perillosos. Terra llunyana que sempre he vist amb ulls com plats, i sempre havia pensat que tarda o d’hora hi havia d’anar… i ja hi sóc.

Gràcies a la fortuna, el destí, les estrelles, les energies o senzillament a les coincidències (i a tenir una família com la que tinc…), vaig anar al Perú i vaig poder conèixer la Kimberley enimg de la selva plujosa… I des d’allà, passant per Londres una temporada i una altra a Barcelona per estar amb la família i amics, he anat a parar al seu país natal!

Així doncs, passat l’estiu amb la família i amics, em vaig tornar a acomiadar amb un fins ben aviat i vam agafar un avió: després de dos dies vam aterrar a Adelaide.

D’allà, el primer cap de setmana, hem anat a Peterborough (veure mapa), al nord de la ciutat: 3 hores en cotxe per les carreteres llargues i rectes que creuen el país. Tot i ser de nit, ja vaig poder apreciar els paisatges que m’envoltaven, i vaig poder veure el primer cangur, que creuava la carretera i va parar enlluernat per les llums del cotxe… sortosament vam frenar a temps!

Ja de dia, vaig poder conèixer el poble, la gent, i la vida. Mica en mica. Per ara tot és molt agradable, la gent encantadora i la gent que envolta la Kimberley és esplèndida. Així que no em puc pas queixar.

Bé, passem als animals: Per ara he pogut veure uns quants cangurs, alguns d’ells força a prop, perquè si jo sóc despistat ells ho són també una mica… així que ja ens hen topat cara a cara un parell de cops 😉

Vam anar a una petita reserva, privada, on es poden veure força animals. Llàstima de la fresca i el vent…

De serps encara res, estic expectant i alhora espantat (la gran majoria de serps són verinoses i sé que no les puc agafar…). Però de llangardaixos ja n’he vist algun, i són ben sorprenents i diferents! De moment he pogut fotografiar aquest escinc, en anglès es diu “sleepy lizard”  i en llatí és Tiliqua rugosa palarra:

També he vist dues sargantanes petites (segurament escincs) però són massa ràpides! i un altre llangardaix enorme que he corregut darrera d’ell per agafar-lo però ni l’he agafat ni l’he pogut identificar 🙁 tot arribarà!

D’aus n’hi ha moltes però encara no les puc identificar, aviat agafaré una petita guia perquè hi ha ocells que són molt bonics.

I aranyes… la negra amb la taca vermella és una “red back”, molt verinosa però no mortal. Aquesta era força grossa tot i ser una aranya petita. L’altre, que va sortir de dins el cotxe de la Kim és una “huntsman” que era la meitat de la meva mà… brrrr 😛

I per fi ja he conduït per aquestes terres 😀 increïble!

Doncs per ara és tot, aviat més fotos i animals!

Salut a tothom!