Perú – Machu Pichu

AVÍS: tot i que ja no sóc al Perú, encara em resten dues històries més per explicar del meu meravellós viatge, una és aquesta. Ara ja pujo fotos, així que la següent història també anirà amb fotos, i ben aviat, pujaré totes les fotos del Perú a la galeria d’imatges.

El viatge amb “starex” (una furgoneta d’11 places, hyundai) va ser tot un espectacle. Juntament amb en Marinus i en Jason, ens acompanyava una catalana i 3 americans més.
Un viatge de 8 hores a través de revolts i més revolts, amb barrancs amb una caiguda lliure espectacular, com el d’anada, vaja, però aquesta vegada amb dos amics, un a cada banda. Va ser un viatge llarg i divertit, cantant a “capella”, explicant anècdotes, rient-nos com adolescents i maleint la poca comoditat del seient que m’havia tocat i que vaig canviar innocentment….

Un cop a Cusco vaig sortir pitant a l’hotel on m’esperava la Kimberley, que havia sortit abans que jo de la reserva. Tocava relaxar-se, tenir un llit gran i tou, menjar carn, i tornar a sortir fora de la ciutat. Tres dies només a Cusco, prou i massa.

Passejos, menjars i una nit de festa grossa. Qui em diria a mi que ballaria salsa i demés a Cusco? en fi, va ser una nit ben boja, i les fotos perdudes amb el mòbil…
Una mica d’esbarjo va ser prou per tornar a voler marxar de la ciutat. Vaig acomiadar la Kimberley a l’aeroport, destí a Londres, i jo marxava al Machu Pichu el dia següent, durant dos dies, que aniria amb la ressaca de la nit anterior…

Havent dormit una horeta justa vaig arribar corrent al meu hostal de Cusco, vaig preparar com vaig poder l’equip i alguna cosa de roba i vaig sortir a buscar la furgoneta que em duria al Machu Pichu. Estava fos.
El conductor anava de rally, literalment. No vam fer driftings perquè la gent l’hagués matat, però a cada revolt semblava que haguéssim de derrapar 😀

Els paisatges eren espectaculars!!! les vistes impressionants, la pujada fins els 4.300 msnm van ser al·lucinants i la baixada més.

Un cop vam arribar a “Hidroeléctrica”, ens van fer caminar fins al poble de Machu Pichu, unes bones dues hores i pico caminant per la via del tren amb unes espectaculars muntanyes sobre el cap, verdes (el bosc allà es diu ceja de selva), on el Machu Pichu m’esperava a mà dreta mentre, estorat i meravellat, amb la boca oberta per variar, em deixava dur per les meves cansades cames fins al peu de la muntanya…

La nit va passar ràpida, car a les 4.30 del matí ja era en peu i disposat a pujar totes les escales fins a dalt! Però em vaig desanimar el primer tram que va del poble al pont del riu. És un camí llis i fa baixada, i quan vaig arribar a les portes del pont estava baldat… no m’ho podia creure. Vaig fer la cua per entrar, em vaig concentrar, em vaig relaxar i un cop vaig començar a enfilar muntanya amunt, de nit, amb la llanterna a la mà, suant, de cop em faig envalentir, vaig trobar forces de no sé on i vaig començar caminar amunt, amunt sense parar, gaudint de la nit, de les escales, del lloc. 45 minuts després arribava al cap de munt, just a trenc d’alba. Havia pujat i em sentia ple d’energia!

Un cop a dins les ruïnes em vaig deixar dur. No havia planificat prou bé aquesta sortida i em vaig quedar sense poder pujar al wayna pichu ni a la cima del Machu Pichu :_( i no em van deixar colar, és clar… així que vaig vagar per tot arreu, deixant-me dur per les escales i carrers, amunt i avall, buscant animalons i admirant la bellesa d’aquest lloc. Un cop vaig haver vist el pont inca, vaig cercar un lloc discret i em vaig estirar, davant la muntanya, per descansar i absorbir més energia… i em vaig adormir durant una hora i pico… que bé s’hi estava!

Tot va ser molt ràpid, i quan em vaig donar compte ja era altre cop en la furgoneta de tornada a Cusco… un viatge llampec i turístic al Machu Pichu, però que, tot i la poca estona d’estar-hi, vaig poder copsar l’energia que s’hi remou. De ben segur que surt de la bellesa de les muntanyes.

Les fotos (estava ennuvolat, tenia la càmera trencada i estava baldat…excuses…):