Pre Primavera 2015 Castellbisbal

Bé, la primavera, en certa manera, ja ha arribat. O així sembla que ho és per alguns petits rèptils que ja hem vist per Castellbisbal! Primer va ser un molt petit i bonic dragó comú (Tarentola mauritanica), que fa una setmana i mitja rondava per fora de casa… i un dia després en vaig veure un parell més, per dins i per fora de casa, ben actius i de nit!

I fa just una setmana, una serp llisa meridional (Coronella girondica), que el Senyor Albert va rescatar d’un pou! Aquesta estava freda, normal, però activa, i de mala lluna. Tant, que atacaba, amb la boca tancada, al seu salvador 😉 A més a més, feia tot un espectacle inflant el cap com un escurçó, que no sé jo si és efecte de la foto o bé realment fan com la serp d’aigua i volen semblar el que no són…

I tot just diumenge vam rescatar, d’un altre pou, una preciosa salamandra (Salamandra salamandra)!!!! segur que li agradarà ser fora d’un pou quan vinguin les pluges de primavera…

Nota Personal:

Cal que esmenti que fa no massa, a la Masia de Can Costa, es va produir un despreniment de terres brutes (i això és molt important), que va baixar de dalt la masia fins abaix al torrent, destruint el que durant centenars d’anys s’ha trigat a fer, i omplint i ofegant el torrent. És a dir, que ara no hi ha torrent perquè està colgat de terres brutes (argiles, neumàtics, totxanes, pedres…). Això vol dir també que ens hem quedat sense un punt de reproducció d’amfibis molt important i gairebé ÚNIC en aquestes contrades. I ara què? :_(

Bé, una multa econòmica que es traduís en un 100% d’inversió en la protecció de la fauna i la flora de la zona seria ideal. Però entrem en un món on ens perdem entre propietats, propietaris, fauna no protegida o “no declarada”, zones d’alt interès ecològic “no valorat” oficialment, desconeixement i desinterès general. El que està clar és que el torrent ja no és el que era, ja no hi corre aigua corrent (crític per la reproducció d’alguna amfibis) i trigarà molt de temps a tornar a ser com era.

Bé, aquí van les fotos, variades, que espero us agradin. Aquesta vegada he posat comentaris més llargs a algunes fotos, que ara ja funciona i crec dóna més valor al blog!

En una vinya, a peu de carretera davant la urbanització de Can Costa, uns quants ocellets volen des dels seus amagatalls (dins els esbarzers) cap als ceps, que encara esperen l'escalfor de la primavera per tornar a nàixer un any més, En aquesta foto un bitxac (Saxicola torquata), mascle i molt bonic, observa i busca menjar en un matí de solet!

Aquesta serp llisa meridional (Coronella girondica) estava molt freda, i de molt mal humor. Tenia el cap inflat, i realment sembla un escurçó!!!! fins i tot, em comenta l'Albert, es va llençar a atacar, amb la boca tancada però... i això que aquesta espècie és ben pacífica... Bé, és hivern, fa fred, i tots tenim ganes de festa herpetològica 😉

Primera serp abans de la primavera!! una serp llisa meridional (Coronella girondica) que el Senyor Albert va trobar pels horts de Can Galí... rescatada, de nou, d'un pou en desús.

Colors d'hivern... els àlbers donen un toc molt bonic amb el seu blanc perfecte!

Mentre esperem poder menjar-nos, a l'agost, les mores de l'esbarzer, gaudim del joc de llums i colors que l'hivern ens ofereix!

Diferent, però encara bonic color de l'esbarzer.

Les alzines, petites, van creixent, poc a poc, recuperant un territori que va ser seu fa molts i molts anys... som-hi, que aviat tornarem a tenir un bosc de veritat al torrent de Pagueres!!!

I és clar, no hi hauria hivern sense els ametllers florits contra un cel blau intens després d'uns dies de vent!

La font de la botzegada es va salvar d'un desastre ecològic... però no així el torrent que hi baixa que ha estat destruït... anys i anys de feina feta per la natura, on hi vivien salamandres , granotes i gripaus, van quedar enterrats pel mal fer dels ser superiors, els humans, i la seva gosadia de voler canviar la geografia... enhorabona, una altra cagada!

Un dels racons més bonics del poble de Castellbisbal!

El pit-roig, omnipresent a tots els racons del poble, dins d'horts, jardins, bosquets... un toc vermell enmig del verd que alegra la vista cada vegada que se'ns creua pel camí!

I bé, la nostra feina continua cada vegada que sortim (que no és poc 😉 però mai és prou!). Aquesta vegada vam trobar una serp morta dins el pou, que estava massa podrida per poder-la tocar o identificar... però vam poder salvar una salamandra (Salamandra salamandra). Estava en bon estat de salut, una mica seca, però el dia era bo per deixar-la lluny del pou per a que no hi re caigués!

Detall de la salamandra rescatada. Cada vegada se'n veuen menys pel poble, i degut al desastre de Can Costa... se'n veuran menys en els propers. Això vol dir que hem d'estar atents i ajudar-les: no contaminar les aigües dels torrents, no moure terres, no posar màquines dins els torrents i prohibir la circulació de vehicles a motor durant les èpoques de reproducció.

L'alegria de trobar-se un dragó comú a casa, indici que el bon temps ja arriba i toca gaudir dels rèptils!!!