Rescat pous – (I)

Comencem al revés, fent rescats al desembre, però l’ocasió ho requeria. No teníem pas pensat trobar res però vés per on, sí vam trobar sorpreses: un llangardaix ocel·lat (Timon lepdius), 3 gripaus corredors juvenils (Epidalea calamita) i un ratolí que estava més aviat adormit (espero que sobrevivís…). En aquesta època de l’any no és normal trobar res viu als pous, ja que amb la humitat que hi fa a dins i el fred gebrador, els animals acostumen a morir glaçats, però vam tenir sort i estaven viu: el llangardaix estava òbviament hivernant, i el vam deixar on tocava per a que hi passés la resta d’hivern. Els gripaus estaven força animats i m’alegro d’haver-los pogut treure d’allà (hi ha força regressió en les seves poblacions…).

Els rescats als pous de Castellbisbal els fem de primavera a tardor, on déu n’hi do el que s’hi arriba a trobar. A mida que anem anant a pous intentem tapar-los o diexar sortides per a que els animals que hi caiguin puguis sortir. Tot i així, no sempre la gent ho respecta o bé l’amo dels pous els vol nets per a treure-hi aigua, així que nosaltres seguim fent la ruta dels pous 😉

Bé, d’aquesta temàtica aniré posant troballes (antigues i futures).

Ah, això va ser el dia de Sant Estve de 2010: la penúltima foto és la pell d’un dragó comú (Tarentola mauritanica), trobada pel camí, i semblava que feia poc s’havia “canviat la camisa” 😉 La última fotografia és la posta de sol a l’hivern mirant els boscos de Can Coromines.