Perú – Arribada a Cuzco

Ja he trobat la primera granota i la primera sargantana al Perú!!! 😀 Però anem a pams:

Després de fer les fotos de l’oceà Pacífic, vaig agafar un taxi per anar a l’aeroport de Lima camí a Cuzco. El taxista em va posar al dia de la situació política, que sempre va bé 😉

Després d’arribar a Cuzco em van recollir i em van portar l’hostal on sóc ara, i em van prepara el meu primer mate de coca, i em van presentar l’habitació amb unes vistes de la ciutat espectaculars!

Vaig conèixer aleshores en Jesús (que porta el manteniment de l’hostal, peruà), en Germán (“ayuda en lo que se necesita aquí”, argentí), una nena petita d’un anyet, la Keiti, i sa mare, la Rocío. Em van portar tots a conèixer una mica la ciutat, vam anar a un “baratillo” on venen de tot, vam anar a al mercat de San Pedro (quines olors!), vaig gaudir de bona xocolata (i la que caurà…) i vaig veure per primera vegada les restes arqueològiques de la ciutat, l’ambient, etc. Una passada, és clar!

A la nit, vam sopar plegats i , a la salut de l’Oriol, em vaig beure una Cusqueña:

Com que porto un jet lag de l’òstia, vaig anar a dormir massa d’hora i al dia següent, a les 5 a.m. ja estava despert 🙁 He aprofitat per saber on era el nord, m’he preparat un cafè i quan els carrers ja estaven posats (a quarts de nou), he marxat solet a fer un volt pel centre històric de la ciutat.

Per variar, en mitja hora m’he cansat de veure pedres i he decidit anar a Saqsayhuaman (en Quechua), on m’han dit que potser trobava animalets ja que és ja el començament de les muntanyes més naturals (bé, una crítica: no sé de qui va ser la bona idea de replantar ecualiptus 🙁 ).

El mal d’alçada no m’ha tocat, però la meva forma física aquí no és la mateixa, així que les pujades empinades i esglaons infinits anaven matant-me! Un cop arribat a les restes, que no volia veure, he decidit rodejar-les per veure cap on enfilar-me i en un moment de lucidesa he trobat una noia (Claudia) que anava passejant i li he preguntat on podia trobar serps. Tot i no saber-ho m’ha convidat a anar amb ella , que anava sola d’excursió al “Balcón del diablo”. He acceptat i ens hem enfilat camp i muntanya amunt.

I… la primera pedra que he aixecat… premi! primera granota 😀 després una sargantaneta i res més. La caminata ha estat llarga, moltes hores amunt i avall, veient nous paisatges per a mi, xerrant una mica, posant-me al dia de la cultura del Perú i Cuzco en concret, i gaudint d’un dia maquíssim.

A quarts de quatre hem anat a dinar plegats a un lloc per menjar plats típics de Cusco però no turístic, que per alguna cosa anava amb una noia local!. A mi m’ha tocat “lengua atomatada” que és llengua de “res” (vaca), ella ha demanat “Pecho dorado” (res d’acudits). Tot molt bo!

I bé, aquí ha acabat el dia perquè estic rendit de l’excursió (abaix us poso la ruta!).

I ara descansant en l’hostal, coneixent la responsable del projecte (Magda) i la seva família, i en principi, en dos dies (després que m’expliquin el projecte i el que volen de mi) marxo per fi a la selva!!!

Les fotos:

La ruta: