Vés per on, el cap de setmana passat, mentre pujava entre les roques dels Pirineus andorrans, i just quan anava a aturar-me a descansar un moment, aquests tres “bitxos” es van posar a mirar-me i a jugar entre ells una bona estona, fins que van passar per allà a prop més humans i un d’ells va fer el xiscle agut i llarg i van córrer a amagar-se. Va ser una estona meravellosa.
Això sí, ni un escurçó, però moltes sargantanes! com sempre.
Comentaris | Comments
Powered by Facebook Comments
A Twitter:
Leave a Reply