Maleïts atropellaments…

Una de les coses que no suporto és anar a passejar i trobar-me animals morts per atropellament o per gent estúpida (hi podeu incloure alguns caçadors, és clar!). I n’hi han forces encara.

I és que el dissabte, passejant per Cirés, em vaig topar amb un escurçó pirinenc (Vipera aspis): la serp havia estat acabada de ser atropellada o matada (perquè només tenia el cap destrossat i la resta de cos sense cap marca i en bon estat…). Em vaig empipar bastant, sobretot perquè ja m’havia creuat alguns tot-terrenys… Vaig fer les fotos i vaig seguir caminant i buscant noves rutes, així com intentant trobar alguna serp més.

Però quan ja acabava el camí, em vaig tornar a empipar! una granota verda (Pelophylax perezi) atropellada. I a sobre el cotxe devia tenir el càrter trencat perquè va deixar 5 quilòmetres de camí i basses plens d’oli (literalment) …

Opinió personal:

I aquest és un tema que sempre em provoca discussions amb molta gent: l’accés a motor per la muntanya. Si fos per mi, només hi deixaria passar als propietaris, rurals, bombers i serveis, i apa, la resta de gent que camini! Entre soroll, fum, atropellaments, els camins destrossats, molèstia pels que gaudeixen de la natura, etc. causen més molèsties a més gent de la que en “gaudeix”. En fi, que tot i ser un amant del motor, crec que s’hauria de limitar l’accés a la majoria de boscos. Ja sé que tothom té llibertat per fer i desfer, i que els boscos no són de tothom… però algú ha de protegir els animals i l’entorn, no? Doncs aprofito el meu blog per denunciar-ho. No dic pas tancar totes les pistes forestals ni molt menys, però els camins que no van enlloc, que travessen zones amb alta densitat d’animals o on hi ha espècies delicades, no cal deixar passar vehicles a motor, igual que no cal anar en cotxe arreu. I si es volen buscar bolets, a caminar, que es gaudeix més i s’agafa gana. Si es vol gaudir del trial i ral·lis, doncs al circuit que toqui o la zona habilitada, no a qualsevol lloc… Crec que si som capaços de deixar la mínima impremta del nostre pas per la natura, segur que quan hi anem trobarem més sorpreses. Amb una mica d’ordre i respecte es pot fer de tot, i tots contents, fins i tot els animals.

Bé, ara que estic més tranquil ja puc mostrar les fotos de l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), que mesurava 61 cm, aproximadament! és el més gran que he vist mai 😀 També és el més tardà… i això vol dir que encara estan actives les serps (era el dissabte 6 d’octubre de 2012). Tot i així no vaig trobar-ne cap més, només sargantanes, un llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) creuant la carretera i l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) 😉

Les fotos:

1,2 i 3 = Escurçó pirinenc, amb la mesura; 4 = Granota verda atropellada en un bassal al mig d’un camí; 5 = Rastre de gent que no sap anar pel món; 6 = El poble de Cirés; 7 i 8 =  Colias crocea i  Plebejus argus (Gràcies Aníbal Ferrón!!)

Actualització 10/10/2012:

Doncs ara encara estic més empipat 🙁 en Gerard m’acaba de portar una mostra de dues serps (de tres) atropellades en la carretera, dins el Parc Nacional d’Aigüestortes, que porta a l’estany de Llebreta. I no és pas el primer ni l’únic que em comenta que en aquesta carretera sempre es troben moltes serps atropellades… i això que és un parc nacional!!!!

Les serps són una serp llisa septentrional (Coronella austriaca) – la sencera – i un escurçó pirinenc (Vipera aspis):

I bé, encara hi ha més: he sortit de casa i en un dels carrers del poble hi havia aquest juvenil de serp verd i groga (Hierophis viridiflavus). En aquest cas… ja és mala sort!