Per fi!! L’escurçó pirinenc – El Pont de Suert

Bé bé, per fi he trobat la primera serp de l’any i aquesta ha estat un escurçó pirinenc (Vipera aspis) !!!

Com sempre passaré a explicar la mini història de la troballa: Com que avui estava molt cansat, després de dinar he pensat en anar a fer una migdiada per alguna solella rocosa, per així després passejar amb la Näuk en cerca d’alguna serpeta (des de que sóc a Pont que estic ansiós per trobar-ne 😛 ). He decidit anar a Sirés, que sé que almenys trobaria ocellets i rapinyaires*. He anat per un camí rocós, fins a trobar un lloc idoni per dormitar. Quan m’he despertat, amb la cama adormida, l’esquena adolorida i el coll pitjor per la pedra que m’ha fet de coixí, m’he reanimat i seguit un pseudo camí. M’he trobat moltes sargantanes de cua llarga (Psammodromus algirus) de mida realment grosses, almenys comparades amb les de Castellbisbal…. molt actives com sempre, i també sargantanes roqueres (Podarcis muralis), de totes mides, i fins i tot hi havia petites sargantanes que ara s’anomena sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), que són les de jardí, vaja 😉

Quan he arribat al final del camí, m’he tret la motxilla, l’he tirada a terra, i he el que tot excursionista fa quan fa la paradeta… i vet-ho-aquí que justa acabar, m’ha passat per sota l’escurçó!! El primer que he fet ha estat apartar la Näuk del lloc, lligar-la a la motxilla, mentre amb la cua de l’ull anava vigilant que la serpeta no s’escapés. Un cop fet això, he pogut localitzar on s’havia quedat espantat, així que he tret la càmera i aquí teniu el resultat (cliqueu a la imatge per anar a la galeria):

L’escurçó pirinenc és un vipèrid, verinós, de mida petita, robust i amb uns trets diferencials de les serps no verinoses molt clars: en primer lloc l’iris de l’ull és vertical i no rodó; en segon, tenen un cos robust per la seva mida, és a dir, són gruixuts i petits (tot i que a vegades es fan força grans, eh!); tercer, el cap és triangular, amb les escames que li cobreixen el cap petites i nombroses.

Aquesta serp no s’ha de tocar MAI! la seva mossegada és molt perillosa i s’hi us mossegués hauríeu d’anar directament a l’hospital a que us tractessin, mantenint això sí la calma per no escampar el verí pel cos. Amb això no us feu una idea equivocada: com totes les serps, fugen de nosaltres, no tenen pas cap interès ni en mossegar-nos ni en visitar-nos. Però sempre que es vagi a un lloc on hi hagi presència d’escurçons, primavera, estiu i tardor, s’ha d’anar amb botes de canya alta, i sobretot, vigilar on posem les mans, on seiem i on deixem les coses al terra, perquè casualment potser estem aixafant-ne una !!

Bé, una de les espècies de serp que no tenim a Castellbisbal trobada!

* De rapinyaires he pogut veure la competidora per excel·lència dels herpetòlegs: l’àguila marcenca (Cyrcaetus gallicus), que fa pocs dies que acaba d’arribar, així que aviat espero trobar alguna serp més grossa 😉