La cosa, més o menys, va anar així: – Ei Ramon, com es diu aquell arbre? – aquell del davant? – Sí… – mmm, osti, ara no em surt, mira què és fàcil, un… un… joder… – Sí home sí, un… – coi, un eucaliptus, home! – això! jajajaja – - vaig a mirar l’escorça… [...]
Fa tres anys, aproximadament, que vaig veure per primera vegada un gaig – Garrulus glandarius – a prop de casa meva. El vaig sentir cantar i després vaig veure’l volant travessant un camí i vaig poder veure el blau tan bonic de les seves ales. Em va impressionar molt, la veritat, i vaig decidir fotografiar-lo. [...]