Per Ramon Romeu Vidal, el 2 gener de 2011, 6:25 pm
Després d’anar a Gallocanta, i de veure per segona vegada el despertar de les grues, vaig encaminar-me a Nuévalos, on hi ha el Monasterio de Piedra (està a uns 50 km). També vaig al·lucinar amb el paisatge d’aquell “forat” enmig d’àrids paisatges: aigua, cascades, més aigua, verdor d’arbres i plantes i coves. S’ha de pagar entrada (13€) però val la pena; a més, així es preserva una mica, ja que a l’estiu es veu que està ben ple de gent fent dinars familiars, etc… en fi, que millor pagar per a que ho mantinguin nét.
En certa manera em va recordar les Deus de Sant Quintí de Mediona, però tot molt més gran, i més aigua. Aquell dia vaig tenir sort i el sol va sortir, tot i que a les obagues feia molt de fred i el gel es mantenia.
Sobre animals vaig trobar només aus: voltors i corbmarins (posaré les fotos en un post a part), pardalets, garces, merles i cornelles. I una cuereta torrentera, femella (Motacilla cinerea), que em va acompanyar una bona estona mentre menjava  (és un ocellet groc que surt a les fotos)
Més info: www.monasteriopiedra.com i http://ca.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Piedra
Per Ramon Romeu Vidal, el 31 desembre de 2010, 4:08 pm
La situació de la mini escapada a la llacuna de Gallocanta:
- 1.200 km de carretera i camins: 120e de benzina (vaig donar voltes i voltes per tots els llocs)
- Habitació doble: 40e/nit (sí, per anar amb la Näuk he de pagar més, no per gust, però l’alberg és una passada!)
- Parar a mig camí en un taller per veure què li passa al cotxe: 10e (i encara gràcies a que era una bona persona…)
- Perdre’s 3 vegades per camins de terra i anar a parar a l’altra punta d’on volia anar: perdre una mica d’auto-confiança en la meva orientació (tot i que la culpa la té un milà)
- Deixar a la Näuk ko: agulletes per l’endemà.
- Sopar com Déu mana: 8,5e (sí, sembla mentida)
- Veure com milers de grues (Grus grus) venent de cop, en un estol immens, cridant, i com se’n van a dormir a una llacuna reflexant muntanyetes i amb una posta de sol impressionant… NO té preu!!
Ha estat una passada d’experiència, feia temps que volia veure les grues però no em pensava pas que seria tan espectacular. Realment, és una experiència inoblidable. Resumint el dia: he vist estornells fent de les seves, un milà tranquil, milers de grues i un calamita. I la gent amb la que m’he trobat i m’han atès: un 10! com sempre.
Les fotos: per fer fotografies de primer pla de grues o altres aus, és bastant complicat, sobretot anant amb la Näuk: t’has de ficar a un hide, i durant més de vuit hores, ja que s’ha d’anar abans de la sortida del sol i sortir-ne quan s’ha post, així que no era viable, però tot arribarà. Per tant, les fotografies de Gallocanta són principalment de paisatge, vistes i aus de lluny: les veureu petites, però amb els prismàtics es veien ben a prop
P.D. L’alberg on vaig estar està molt ben situat, té bons preus i et tracten molt bé. A més, les habitacions estan impecables, calentetes (feia molt de fred a fora), i maques. Us deixo l’enllaç: http://www.allucant.com
Per Ramon Romeu Vidal, el 28 desembre de 2010, 3:47 pm
Hi ha un silenci i un paisatge tan agradables… I a sobre ja he vist grues (Grus grus).
Continuarà
Per Ramon Romeu Vidal, el 2 novembre de 2010, 12:00 pm
El dissabte 30 d’octubre de 2010, vaig decidir anar a Montserrat, car feia força temps que no hi anava. Però de nou el temps no estava decidit a regalar-me una bon llum, així que em vaig conformar donant una volta pel camí dels Degotalls: és un camí pla, curt (uns 10-15min) on està ple de terrisses de verges al marge del camí. Les vistes són a Monistrol. I bé, no és massa bonic, però començava a ploure i fer fred, i no portava res per resguardar l’equip.
El color de les fotos és bonic tot i la llum de núvols que hi havia: color de tardor
Per Ramon Romeu Vidal, el 31 octubre de 2010, 1:00 pm
Com alguns sabreu, m’agraden molt els cotxes, i Renault és sant de la meva devoció. A casa hem tingut un Renault 4 groc, un Renault 6 verd, dos Megane II (un d’ells el meu actual), el meu antic Renault 11!, el meu antic Clio III, i la Kangoo de mon germà. A més, els de la meva familia: Renault 5 (3), Renault 4 llarg. Renault 18, el Megane I, Clio I… vaja, que els coneixem…
Doncs aquest diumenge (10/10/10) feien les World Series by Renault, i venia en Jean Ragnotti, pilot de rallies amb el Renault 5 Turbo. Va fer una demostració d’escassos 5 minuts, però vaig poder fer alguna foto… Si el busqueu per YouTube al·lucinareu com condueix en asfalt… IMPRESSIONANT!
La resta d’imatges són dels cotxes que van portar a l’exposició. Un dia diferent
Per Ramon Romeu Vidal, el 9 octubre de 2010, 7:46 pm
Abans que entri la tardor vaig aprofitar per anar a Talamanca, al parc natural de Sant Llorenç. Uns quants quilòmetres de curves i s’arriba al poble, al mig del no res. Vaig fer un camí molt fàcil, i la veritat que força agradabale: surts del poble i hi tornes, en una hora i mitja; baixes al riu, i tornes a pujar
Com sempre, poca cosa herpetològica: alguna sargantana, alguna granota verda, i … un cranc de riu 
Les fotos:
Per Ramon Romeu Vidal, el 9 setembre de 2010, 7:23 pm
En una estoneta…. concertàs d’aquest grup tan bo i divertit!
A veure si puc grabar alguna coseta, que si veieu la lletra petita de l’entrada… som tots uns criminals!
Per Ramon Romeu Vidal, el 7 setembre de 2010, 6:26 pm
Algú ha fet una mica de publicitat subliminial de linux al Mediamarkt
Per Ramon Romeu Vidal, el 5 setembre de 2010, 10:54 pm
Brutal, bestial, al·lucinant, increïble i meravellós!!!! Aquest són els mínims adjectius que li puc posar a una de les millors experiències de la meva vida: el parapent.
El meu germà i jo hem anat a Àger (Lleida) amb el regal que la meva mare em va fer pel meu aniversari (gràcies de nou!): un vol de mitja hora en parapent de la mà d’Entrenúvols per a dues persones.
L’experiència, com he dit, ha estat una passada, ho recomano a tothom. Tant pots fer un vol tranquil·let pels núvols i veure tota la plana de Lleida, Montserrat, el Pirineu, etc. i veure ocells (m’he creuat amb un voltor ), com fer acrobàcies que et gelen la sang i deixen Port Aventura com una atracció de fireta.
Els monitors, tots, s’ho han currat moltíssim, són una gent molt agradable, molt xerraire i que et donen una seguretat increïble: jo no les tenia totes però un cop volant, he deixat via lliure al monitor per a que fes una mica el que volgués… i ha valgut la pena de totes totes; la velocitat, el vertigen, les sensacions que tens allà dalt… és quelcom que crec, personalment, hauria de fer tothom una vegada a la vida: sentir-se com un ocell!
Bé, les fotos, que són el record (perquè el més bo de tot ha estat que pots portar la càmera, evidentment sota la teva responsabilitat… Això sí, jo no he mirat per l’objectiu, car et pots marejar de mala manera):
Les primeres són abans de l’enlairament, preparant el parapent (mon germà de vermell, el meu monitor de blau i jo a contrallum), la resta són durant el vol, on el parapent blanc i vermell és mon germà, la última un cop a terra, evidentment, sans i estalvis.
Per Ramon Romeu Vidal, el 4 setembre de 2010, 10:09 pm
Avui he anat a un dinar familiar a prop de l’Estarti, just on desemboca el Ter. Com que no m’agrada la platja i tenia una estoneta, he marxat amb la Näuk a veure una mica la desembocadura. Ha estat un passeig curtet però agradable, no he pogut veure pas cap animaló, excepte gavines i peixets saltant Al fons d’algunes fotos es veuen les illes Medes.
Aprofitant el bon dia, que ja s’acaba l’estiu, ens hem remullat una miqueta!
|
|
|
