Índia nord – animals

Fotografies realitzades aquest agost – setembre al nord de la Índia (Bharatpur, Agra, Delhi, Varanasi, Jaipur i Udaipur).

La Näuk

La Näuk és la meva gossa, la meva companya d’aventures, qui m’escolta quan estic sol, qui m’acompanya allà on vaig, en silenci, amb la seva mirada penetrant fixada en mi, com si m’agraís alguna cosa… ella m’ha d’agrair res quan ho dóna tot per mi?? Si tan sols fos capaç per un moment de saber com li agraeixo haver-la trobat i haver-me donat tanta companyia, tanta tendresa, tant amor incondicional… Hi haurà gent que es sorprengui que parli així d’un gos, teniu-ne un , doneu-li amor, i espereu a veure que rebeu a canvi. És increïble que un animal sigui capaç d’entendre els sentiments d’una persona, per què quan estic trist, com avui, de seguida la tinc al costat, el seu cap sobre la meva cuixa i la seva mirada… toca’m, em vol dir, i la toco, mentre em llepa la mà donant-me consol.

Bé, només volia plasmar i deixar escrit aquestes paraules per la Näuk. Gràcies, de veritat, moltes gràcies per haver vingut a veure’ns, la primera, quan vam entrar l’Alexa i jo a la gossera, per a que et donéssim una oportunitat que tant et mereixies (i que per desgràcia tants d’altres esperen tenir…).

Banyoles – Retalls

El dia després d’anar a Olot vaig anar a Banyoles, de 8 a 10.30… a partir d’aquesta hora la calor era tan insuportable que vaig plegar! Després de la tormenta que va caure qui s’ho hagués imaginat…

Vaig donar tota la volta al llac, sortint-me per alguns llocs per buscar hèrptils, però no hi va haver sort. Ja hi tornaré :D La veritat és que a les 8 del matí d’un diumenge estava ben ple de gent: passejant el gos, corrent, caminant, xerrant, pescant, fent puntes de coixí…

Era la primera vegada que hi anava però us ho aconsello, és molt bonic, i en certs llocs, màgic.

Olot – Retalls

El dia 4 de juliol vaig anar a Olot, ja que volia passejar i fotografiar la Fageda d’en Jordà… quan estava de camí, a l’alçada de Banyoles, em va caure una pedregada a sobre increïble… I a l’arribar a l’hotel hi havia un tormenta que semblava que no anés a acabar-se mai.

Tot i així vaig fer 3 de les rutes que hi ha per la Fageda però només vaig poder treure la càmera quan ja estava de tornada a Olot… :(

Aliment de Malpolon monspessulanus

A Castellbisbal, l’Albert Escayol i jo ens vam trobar una serp verda (Malpolon monspessulanus) de més de 160 cm de llargada, mascle, amb l’hemipenis fora, i amb la panxa ben inflada. Amb ajuda d’un bisturí que algú duia vam obrir-li la panxa per veure què hi tenia: una cria de conill, de la mida d’un esquirol adult.

Fa uns quants anys (cap al 1997) vam trobar una serp verda, més petita que aquesta, tallada pel mig a les vies del tren de Castellbisbal (a Ca n’Esteper). A dins hi tenia una garsa adulta!! llàstima que en aquella època no teníem càmeres de fotos…

Aquestes fotografies són del 03 de juny de 2007.

Escurçó als Alps italians (Molveno)

El passat 11 d’Abril del present any (2009) vaig anar de vacances curtes a Molveno, al nord d’Itàlia, a caminar pels Dolomites. El camí, empedrat, a mida que anava pujant es trobava més neu als cantons. A les 14.30 de la tarda la meva gossa Näuk es va endarrerir i al mirar-la vaig veure que saltava enrere :shock: … Imaginant que havia trobat algun animalet que li plantava cara vaig témer el pitjor i … sí, un senyor escurçó!

De mida força gran (uns 40 cm) i uns 3 cm bons de diàmetre,  estava arraulit en un matoll,  xiulant fortament i atacant amb la boca oberta disposat a mossegar. Sort que no va mossegar la Näuk…

No el vaig agafar però el vaig moure per a que sortís del matoll i pogués tenir una imatge decent (tot i no tenir el macro a mà ni atrevint-me a acostar-m’hi massa, ja que es llançava sense por a la càmera i tot).

No sé pas quina espècie és ja que no n’he trobat cap que s’hi assembli, així que qualsevol ajuda per a la seva identificació serà molt ben rebuda (als comentaris o al meu correu:  ramon @ malpolon . net ). Per a que us feu una idea del lloc, us deixo un enllaç  del lloc de la troballa a google maps. L’alçada aproximada eren uns 1.200 m i feia sol, i relativa escalfor. Sento no ser més detallista però ni portava termòmetre ni brúixola ni mapa…

Actualització 13/07/09:

Finalment, després de les observacions de la gent de la Societat Catalana d’Herpetologia, hem arribat a la conclusió que eś una Vipera aspis francisciredi. Moltes gràcies.

Des de la Societas Herpetologica Italica també em van ajudar i enviar un article per a poder discernir. Grazie mille.

Esplugabous al Vallès Occidental

Al Vallès Occidental hi ha una colònia relativament grossa d’Esplugabous (Bubulcus ibis), que s’ajunten cada matí a l’hivern a prendre el sol i escalfar-se tots junts en diversos punts: en teulades d’indústries, en les copes dels pins, etc. i passen la nit a raser en un escorxador, on també s’hi alimenten. Sortosament, i per ara, estan molt respectats i els permeten estar on són sense que els molestin.

Aquest és el tercer any que els veig. Les temperatures al ‘hivern són força baixes, de nit arriben al -5 ºC i de dia no passem de 10 ºC.

La fotografia és del 16/12/2007

esplugabous-canj

Pedraforca – Vistes

Demostrant un cop més (després dels alps alemanys, suïssos i italians :( ) la meva patètica forma física, vaig anar amb el meu germà a pujar i baixar el Pedraforca per la ruta típica.

Vam a arribar a quarts de vuit i el pàrquing estava relativament ple. Però no ens vam trobar massa gent fins que comença la part difícil de la pujada, on es necessiten mans i peus per seguir amunt: hi havia caravana! bé, un dels culpables en algun moment vaig ser jo mateix, per què amagar-ho ;)

Un cop a dalt (2.506 m), la vista, evidentment, és espectacular, i el temps ens va acompanyar.

La baixada va ser molt dura… per la tartera. Roques, pedres, pedrots i pedretes: ó baixes corrent i saltant ó… rodolant. Jo vaig escollir la segona, és clar.

Per cert, ni UN sol bitxo, ni un!!! només gralles de pic groc (Pyrrhocorax graculus) i corbs (Corvus cora) i una rapinyaire que no vaig saber identificar a temps…

La sortida va ser  dissabte 27 de juny. Informació de la ruta aquí i aquí (s’ha d’estar registrat però és gratuït i et mostra els punts pel gps).

Bé, aquestes fotos les dedico a mon germà Oriol per haver-me aguantat, a mi i a les meves constants queixes… ehem.

Cortals d’Encamp – Retalls

Un cop més la soledat m’acompanyava en aquesta petita excursió a Andorra, i el temps i les imatges semblaven que em fessin companyia… fins que van arribar les marmotes :D

Un pastor em va comentar que havia vist varis escurçons i que un d’ells havia mossegat a una cabra (que estaven tractant) i que els hi tenia pànic! tant per ell com pels gossos que duia, i és clar, també pel ramat. Tot i així no en vaig trobar cap, ni tan sols una muda :( Això sí, hi havia moltes sargantanes (Podarcis hispanica i alguna Podarcis muralis) i alguna granota roja (Rana Temporaria)

De ben petit, cada estiu anàvem a Andorra i un dels llocs predilectes de la meva mare eren Els Cortals d’Encamp (i no ho he sabut fins ara quan li vaig preguntar sobre el lloc…), així que a ella li dedico.

Sant Boi de Lluçanès 2009 – Retalls

El dissabte 6 de juny, a mig matí se’m va ocórrer anar a voltar per llocs on havia anat de petit, i vaig anar a petar a Sant Boi de Lluçanès. Després de perdre’m dues vegades vaig arribar a la zona on havia vist la serp de collaret (Natrix natrix), i recordo (devia ser l’any 1987) que hi havia pescadors en aquelles basses petites pescant peixets (no sé pas l’espècie), i de tant en tant treien alguna serp.

Aquesta vegada no hi va haver sort, no vaig trobar cap rèptil, només la granota verda (Pelophylax perezi) , i cap-grossos que encara he d’identificar perquè no en vaig poder agafar cap :(

Bé, aquí deixo una mostra (retalls) d’aquell paratge. Moments de soledat, tranquil·litat, en què pots gaudir del silenci i endinsar-te a dins de tu mateix per descobrir-te, de bell nou, un altre cop…