Per Ramon Romeu Vidal, el 22 març de 2011, 3:36 pm
Com bé sabreu, el litoral català és una de les zones més destruïdes per l’acció humana, que causa la destrucció de l’entorn d’una manera totalment imparable i boja. A Torredembarra (Tarragona), podem trobar 7 quilòmetres de platja en el que seria (o s’hi acosta força bé) la seva forma i estat natural. És una zona, de veritat, molt bonica, i que et fa veure que el nostre país podria ser molt més bonic si no permetéssim aberracions com les que trobem a la costa daurada o moltes zones de la costa brava… Aquí hi podem trobar les dunes i maresmes amb la flora que hauria de ser l’habitual en aquest entorn (molt rica i concreta) i una fauna força atípica si pensem en una platja “normal”: serps verdes, granotes verdes, sargantanes de cua roja (la població costanera més al nord, i molt amenaçada com cal esperar…), la sargantana ibèrica, gripaus corredors, eriçons (terrestres), insectes (alguns rars i alguns també en perill), i molta diversitat d’aus (algunes fan aquí parada en la seva migració)… i tot això en 7 esquifits quilòmetres que ens han permès que gaudim, com qui dóna 2 cèntims a un captaire, ja que el nostre petit país té 580 quilòmetres de costa (viquipèdia)! Si hi aneu, veureu la pressió que suporta aquest franja d’espai d’interès natural: l’aglutinació de gent, les vies del tren que trenquen tota comunicació terra endins, la construcció incessant, la contaminació…
Aquí podeu trobar tota la informació referent a la zona: http://muntanyans.gepec.org, on es detallen totes les espècies de fauna i flora, així com una bona descripció de l’espai natural i de les activitats que fan.
Bé, després d’haver-me desfogat, us explico l’excursió i el que vaig veure:
La sortida va consistir en 3 horetes de caminar per la platja dels muntanyans, mirant de trobar la sargantana de cua roja (Acanthodactylus erythrurus), però no la vaig veure. A canvi vaig trobar el següent: vàries sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), granotes verdes (Pelophylax perezi), ànecs de coll verd, fotxes, escarabats piloters i … una tortuga de Florida (Trachemys scripta scripta ó troosti, encara ho estem discutint…). Aquesta última, molt probablement, és degut a l’alliberament per part d’alguna persona a la zona humida: una mostra més de la empremta humana sobre la biodiversitat (Si algú té una tortuga de Florida i no la vol tenir més a casa, pot contactar amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i parlar amb ells per veure què poden fer (són uns grans professionals), però NO l’allibereu mai ja que l’impacte ambiental és molt greu: en aquest cas concret afecta a les poblacions de granotes, que veuen la pressió d’un depredador més, així com altres amfibis que hi puguin haver (i també peixos autòctons, és clar); per altra banda, la tortuga de Florida és un competidor de la nostra tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que fa que les seves poblacions, ja minses de per sí, siguin encara menors.
Per Ramon Romeu Vidal, el 9 març de 2011, 12:30 pm
Finalment, a la sortida d’ahir, vaig acabar trobant els gripaus corredors (Epidalea calamita), que no només eren els més abundants (bé, si només ho comparem amb la resta d’espècies…n’hi havia uns 10) sinó que ja han fet les primeres postes!!! El dilluns passat, a més, vaig veure el primer amplexus de l’any del gripauet (Pelodytes punctatus), i a sobre, va ser a la bassa que vam construir l’Albert i jo fa uns anys per poder ajudar als gripaus, davant l’imparable destrucció d’hàbitats.
Poso les dues fotos:
Aquesta és l’amplexus del gripauet, el mascle petit abraçant la femella, molt més grossa (si us fixeu veureu, a l’esquerra dels gripauets, les restes dels nenúfars, que a l’estiu tornen a créixer, fent unes flors magnífiques i unes fulles perfectes per prendre-hi el sol).
Aquesta és la foto de la posta dels gripaus corredors (també en amplexus), una fila doble d’ous negres, en un cordó força llarg (en aquesta foto apareixen vàries postes).
Per Ramon Romeu Vidal, el 8 març de 2011, 11:56 pm
En una basseta, acabo de trobar una reineta (Hyla meridionalis) (foto), varis gripauets (Pelodytes punctatus) i vàries granotes verdes (Pelophylax perezi)… I tots cantant aliens als maleïts petards!
Només em queda veure els pobres gripaus corredors, tan comuns fa tan poc
NOTA: aquesta fotografia i les dues anteriors són fetes amb el mòbil, ja que he publicat l’article mentre estava al mateix lloc. A partir d’ara, els articles publicats així (des del mòbil), portaran una avís al final del text o fotos
Per Ramon Romeu Vidal, el 22 febrer de 2011, 10:34 pm
Doncs acabo de trobar el primer rèptil de l’any Un dragonet (Tarentola mauritanica), sense cua, juvenil i bastant actiu… I al mateix lloc on vaig trobar el gripau! Això anima.
Per Ramon Romeu Vidal, el 15 febrer de 2011, 9:55 pm
Acabo de trobar el primer gripau corredor (Epidalea calamita) de l’any! I a sobre a prop de casa, que feia mooolts anys que no s’hi veien… A veure si és un bon presagi.
P.D. Enviat des del mòbil, sota la pluja, en directe
Per Ramon Romeu Vidal, el 22 gener de 2011, 4:17 pm
El dissabte vam sortir a les 8 del matí de Castellbisbal amb -4º C, i no les teníem totes que poguéssim tocar la roca per escalar… però el dia va ser molt agradable. Vam reunir-nos a Cabrera l’Elena, la Laurie, el Santi, l’Oriol, la Näuk i jo. Després de l’esmorzar vam enfilar camí amunt i vam fer 2 pujadetes…Tot i que se’ns va fer curt, ens va quedar clar que calia repetir Va ser molt divertit amb algunes escenes per recordar…
Les fotos, com sempre:
P.D. com no, estava atent a veure si apareixia algun animalet i… sí, vaig veure una sargantana (Podarcis hispanica) enfilant-se a la paret i corrent amunt i avall (el sol escalfava força la roca). També vam tenir la companyia d’un pit-roig mascle que anava donant voltes, però era massa vergonyós per deixar-se fotografiar
Per Ramon Romeu Vidal, el 11 gener de 2011, 12:18 pm
Comencem al revés, fent rescats al desembre, però l’ocasió ho requeria. No teníem pas pensat trobar res però vés per on, sí vam trobar sorpreses: un llangardaix ocel·lat (Timon lepdius), 3 gripaus corredors juvenils (Epidalea calamita) i un ratolí que estava més aviat adormit (espero que sobrevivís…). En aquesta època de l’any no és normal trobar res viu als pous, ja que amb la humitat que hi fa a dins i el fred gebrador, els animals acostumen a morir glaçats, però vam tenir sort i estaven viu: el llangardaix estava òbviament hivernant, i el vam deixar on tocava per a que hi passés la resta d’hivern. Els gripaus estaven força animats i m’alegro d’haver-los pogut treure d’allà (hi ha força regressió en les seves poblacions…).
Els rescats als pous de Castellbisbal els fem de primavera a tardor, on déu n’hi do el que s’hi arriba a trobar. A mida que anem anant a pous intentem tapar-los o diexar sortides per a que els animals que hi caiguin puguis sortir. Tot i així, no sempre la gent ho respecta o bé l’amo dels pous els vol nets per a treure-hi aigua, així que nosaltres seguim fent la ruta dels pous
Bé, d’aquesta temàtica aniré posant troballes (antigues i futures).
Ah, això va ser el dia de Sant Estve de 2010: la penúltima foto és la pell d’un dragó comú (Tarentola mauritanica), trobada pel camí, i semblava que feia poc s’havia “canviat la camisa” La última fotografia és la posta de sol a l’hivern mirant els boscos de Can Coromines.
P.D. La càmera usada no és la de sempre, és una Canon compacta.
Per Ramon Romeu Vidal, el 8 gener de 2011, 8:40 pm
En aquesta fotografia es pot veure la mirada que fa la Näuk quan ja ha localitzat quelcom que no sóc capaç de veure, i el seu instint fa que es torni un animal més aviat salvatge…
Ja de pas, aprofito per posar un vídeo de la Näuk nedant al Ter:
Per Ramon Romeu Vidal, el 7 gener de 2011, 12:40 pm
Per fi vaig anar a Belchite, l’última parada de la mini escapada de Desembre. Feia anys que hi volia anar, però per un motiu o un altre no hi anava mai. El dia estava ennuvolat, així que les fotos no són com m’agradarien…
No hi havia gairebé ningú (només vaig veure cinc persones en 3 hores) i he de dir que estava força brut. És una pena, ja que es podria conservar una mica millor com a museu històric.
D’informació sobre Belchite i la batalla que hi va haver hi ha molta informació per la xarxa, però us deixo algun enllaç on també hi ha altres fotos (i cacofonies ):
Per Ramon Romeu Vidal, el 4 gener de 2011, 3:28 pm
La sorpresa del “Monasterio de Piedra” va ser la vista dels voltors comuns (Gyps fulvus), quan estava mirant uns ànecs… N’hi havia uns cinc, que anaven i venien d’uns escarpats a uns altres, i jo estava just a sota. Un d’ells estava fent (o arreglant vaja) el niu, i el veureu a la foto amb una branca de carrasca (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carrasca), molt comuna en aquella zona. Estaven força a prop i no semblaven tenir por. Com a curiositat hi havia, en unes roques més allunyades, un grup de corb marins gros (Phalacrocorax carbo) prenent el sol tranquil·lament (hi havia alguns juvenils amb la panxa blanca, és la primera foto).
(Si algú té una tortuga de Florida i no la vol tenir més a casa, pot contactar amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i parlar amb ells per veure què poden fer (són uns grans professionals), però NO l’allibereu mai ja que l’impacte ambiental és molt greu: en aquest cas concret afecta a les poblacions de granotes, que veuen la pressió d’un depredador més, així com altres amfibis que hi puguin haver (i també peixos autòctons, és clar); per altra banda, la tortuga de Florida és un competidor de la nostra tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que fa que les seves poblacions, ja minses de per sí, siguin encara menors.
Un dragonet (Tarentola mauritanica), sense cua, juvenil i bastant actiu… I al mateix lloc on vaig trobar el gripau! Això anima.
):
