En aquesta es veu la muntanya del Miravet, amb . . . → Read More: Una d’estels…]]> Aquí dalt, als Pirineus, els estels es veuen molt millor, i en certes zones, on no hi ha contaminació lumínica, és increïble. Mentre aprenc a fer fotos d’estels, i que ara fa un fred que pela… pujo 3 fotografies que he fet des de la terrassa de casa:

En aquesta es veu la muntanya del Miravet, amb tots els estel d’aquella nit. Els dos estels més brillants del capdamunt de la foto són part de la constel·lació de Gèminis:

En aquestes dues, fetes avui mateix, es veu la lluna sortint pel mateix Miravet, amb el planeta Venus sobre seu. En viu i en directe ha estat espectacular!!

Share/Bookmark

Justament ara els hi . . . → Read More: Cabirols – El Pont de Suert]]> Després de l’emocionant troballa de l’escurçó pirinenc, ja baixant amb el cotxe cap a casa, vaig sorprendre dos cabirols (Capreolus capreolus), cèrvid petit, que menjaven a l’obaga. Sortosament, no es van espantar, suposo que seria per anar dins el cotxe. Per tant,  vaig tenir l’oportunitat de treure la càmera i bingo

Justament ara els hi comencen a créixer de nou les banyes, que van perdre al novembre. Sortosament, tot i ser un animal que es caça, encara se’n poden veure, encara que siguin ben sigil·losos i espantadissos.

Més informació: Viquipèdia Cabirol

Share/Bookmark

A veure si realment serveix . . . → Read More: Vaga General #29M a El Pont de Suert]]> Amb sorpresa i alegria, m’he trobat que a El Pont de Suert avui hi havia manifestació (i jo sense saber-ho…). Així doncs, una cinquantena de persones hem recorregut el poble, amb pancartes i crits, tranquil·lament. Unes fotos, com sempre:

A veure si realment serveix per alguna cosa…

Share/Bookmark

Com sempre passaré a explicar la mini història de la troballa: Com que avui estava molt cansat, després de dinar he pensat en anar a fer una migdiada per alguna solella rocosa, per així després passejar . . . → Read More: Per fi!! L’escurçó pirinenc – El Pont de Suert]]> Bé bé, per fi he trobat la primera serp de l’any i aquesta ha estat un escurçó pirinenc (Vipera aspis) !!!

Com sempre passaré a explicar la mini història de la troballa: Com que avui estava molt cansat, després de dinar he pensat en anar a fer una migdiada per alguna solella rocosa, per així després passejar amb la Näuk en cerca d’alguna serpeta (des de que sóc a Pont que estic ansiós per trobar-ne ). He decidit anar a Sirés, que sé que almenys trobaria ocellets i rapinyaires*. He anat per un camí rocós, fins a trobar un lloc idoni per dormitar. Quan m’he despertat, amb la cama adormida, l’esquena adolorida i el coll pitjor per la pedra que m’ha fet de coixí, m’he reanimat i seguit un pseudo camí. M’he trobat moltes sargantanes de cua llarga (Psammodromus algirus) de mida realment grosses, almenys comparades amb les de Castellbisbal…. molt actives com sempre, i també sargantanes roqueres (Podarcis muralis), de totes mides, i fins i tot hi havia petites sargantanes que ara s’anomena sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), que són les de jardí, vaja

Quan he arribat al final del camí, m’he tret la motxilla, l’he tirada a terra, i he el que tot excursionista fa quan fa la paradeta… i vet-ho-aquí que justa acabar, m’ha passat per sota l’escurçó!! El primer que he fet ha estat apartar la Näuk del lloc, lligar-la a la motxilla, mentre amb la cua de l’ull anava vigilant que la serpeta no s’escapés. Un cop fet això, he pogut localitzar on s’havia quedat espantat, així que he tret la càmera i aquí teniu el resultat:

L’escurçó pirinenc és un vipèrid, verinós, de mida petita, robust i amb uns trets diferencials de les serps no verinoses molt clars: en primer lloc l’iris de l’ull és vertical i no rodó; en segon, tenen un cos robust per la seva mida, és a dir, són gruixuts i petits (tot i que a vegades es fan força grans, eh!); tercer, el cap és triangular, amb les escames que li cobreixen el cap petites i nombroses.

Aquesta serp no s’ha de tocar MAI! la seva mossegada és molt perillosa i s’hi us mossegués hauríeu d’anar directament a l’hospital a que us tractessin, mantenint això sí la calma per no escampar el verí pel cos. Amb això no us feu una idea equivocada: com totes les serps, fugen de nosaltres, no tenen pas cap interès ni en mossegar-nos ni en visitar-nos. Però sempre que es vagi a un lloc on hi hagi presència d’escurçons, primavera, estiu i tardor, s’ha d’anar amb botes de canya alta, i sobretot, vigilar on posem les mans, on seiem i on deixem les coses al terra, perquè casualment potser estem aixafant-ne una !!

Bé, una de les espècies de serp que no tenim a Castellbisbal trobada!

* De rapinyaires he pogut veure la competidora per excel·lència dels herpetòlegs: l’àguila marcenca (Cyrcaetus gallicus), que fa pocs dies que acaba d’arribar, així que aviat espero trobar alguna serp més grossa

Share/Bookmark