Malpolon.net » Natura

Els gripauets ja canten!

Ramon Romeu Vidal — Sat, 05 Nov 2011 20:37:10 +0000

Avui, cap a dos quarts de set, he anat a donar un tomb per les basses a prop de casa, just abans que comencés a ploure. Pensava que trobaria els gripaus corredors cantant enfeinats, però no ha estat així i només n’he vist caminant de camí a les basses, suposo que encara estan despertant-se de la sequia… En canvi, sí que he pogut sentir i veure als gripauets (Pelodytes punctatus), pocs, uns cinc o sis, en un racó d’una bassa força gran. També he vist larves de granota verda (Pelophylax perezi), que no duraran massa si no segueix plovent i mantenint-se aquestes basses temporals de pluja

Bé, aquí us deixo la gravació del cant del gripauet:

P.D. per primera vegada he sentit cantar un duc (Bubo bubo) a Ca n’Esteper

Share/Bookmark

Rescat Pous (II) – Tarragona

Ramon Romeu Vidal — Thu, 30 Jun 2011 09:49:10 +0000

El 18 de juny de 2011 vam reunir-nos amb els nostres amics i companys de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), ja que es va preparar una sortida per rescatar hèrtpils (amfibis i rèptils) a una zona propera a la ciutat de Tarragona. Amb en Ferran Aguilar de guia i especialista d’aquesta modalitat (batejada per ell com a pouting), ens vam endinsar al bosc cap al primer pou.

Vam tenir premi i sorpresa: vam treure un exemplar en bon estat de Sargantana cua llarga (Psammodromus algirus) i… un esquirol jove (Sciurus vulgaris)!

Després de deixar l’esquirol en un lloc segur, i deixar la sargantana que anés a fer la seva, vam continuar a un segon pou on vam trobar dos exemplars de serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). Les vam treure, i vam comprovar que estiguessin en un bon estat de salut…

Desgraciàdament, no sempre arribem a temps de salvar els animals que cauen, i tot sovint, molt al nostre pesar, ens trobem les restes d’animals que no han pogut sobreviure

En el tercer pou no vam trobar res de res, però en el quart… una serp blanca (Rinechis scalaris):

I en el cinquè, dos gripaus corredors (Bufo calamita), un d’ells bastant prim però viu!

Des d’aquí, moltes gràcies a tots els que van ser allà, i sobretot als que segueixen salvant vides d’aquests animalets, que a causa nostra, cauen en trampes mortals.

Share/Bookmark

Reportatge: Incendis a Castellbisbal (2004-2005)

Ramon Romeu Vidal — Sat, 25 Jun 2011 10:45:56 +0000

L’any 1994 (*), a Castellbisbal hi va haver l’incendi més gran que es recorda, ja que es va cremar un gran percentatge de tot el municipi (i no és pas petit)… es va cremar una zona boscosa (pins majoritàriament) molt rica, i que va fer que el nostre poble fos gris cendrós durant força temps. Evidentment, va ser intencionat, ja que el foc va començar per diferents punts i amb força rapidesa. Des d’aleshores, tots hem estat molt més alerta i procurem que no es torni a repetir res llunyanament semblant.

Sortosament, els incendis s’han reduït força al nostre país, tot i que gairebé cada estiu hi ha petits incendis, que et tornen a fer témer que es repeteixi aquell espectacle tan horrorós. Realment el foc ho destrueix TOT. 16 anys després encara no tenim aquell esplèndid bosc al Torrent de Pegueres

En l’any 2004 i 2005, van haver-hi dos incendis que vaig presenciar càmera en mà. He de dir que van ser dels dies més trists que he viscut, encara no sé com van sortir les fotos… Veia columnes de foc de deu metres d’alçada cremant els arbres, com morien animals que no vaig poder salvar, i com el verd es tornava negra. Per sort, els bombers i ADF van arribar molt ràpid i van controlar aquells dos incendis, no deixant que es propaguessin. En l’incendi del 2005 es van cremar 247 ha, a Can Coromines (**).

Des d’aquest bloc, el meu més profund respecte i gratitud als Bombers i ADF!! Sense ells no tindríem boscos.

* Com a referència, durant els anys 1987-1993 es van cremar 875 ha a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 1994 es van cremar a Castellbisbal 962 ha (i va cremar a més zones d’Abrera, Ullastrell, i Rubí), a l’àrea metropolitana de Barcelona es van cremar un total de 4.606ha. Font: http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n41p17.pdf

** Font: http://www.snadf.org/index.php/Incendis/198-Incendi-de-Castellbisbal-Historial-d-alertes.html

Share/Bookmark

Retalls: Els muntanyans

Ramon Romeu Vidal — Tue, 22 Mar 2011 13:36:16 +0000

Com bé sabreu, el litoral català és una de les zones més destruïdes per l’acció humana, que causa la destrucció de l’entorn d’una manera totalment imparable i boja. A Torredembarra (Tarragona), podem trobar 7 quilòmetres de platja en el que seria (o s’hi acosta força bé) la seva forma i estat natural. És una zona, de veritat, molt bonica, i que et fa veure que el nostre país podria ser molt més bonic si no permetéssim aberracions com les que trobem a la costa daurada o moltes zones de la costa brava… Aquí hi podem trobar les dunes i maresmes amb la flora que hauria de ser l’habitual en aquest entorn (molt rica i concreta) i una fauna força atípica si pensem en una platja “normal”: serps verdes, granotes verdes, sargantanes de cua roja (la població costanera més al nord, i molt amenaçada com cal esperar…), la sargantana ibèrica, gripaus corredors, eriçons (terrestres), insectes (alguns rars i alguns també en perill), i molta diversitat d’aus (algunes fan aquí parada en la seva migració)… i tot això en 7 esquifits quilòmetres que ens han permès que gaudim, com qui dóna 2 cèntims a un captaire, ja que el nostre petit país té 580 quilòmetres de costa (viquipèdia)! Si hi aneu, veureu la pressió que suporta aquest franja d’espai d’interès natural: l’aglutinació de gent, les vies del tren que trenquen tota comunicació terra endins, la construcció incessant, la contaminació…

Aquí podeu trobar tota la informació referent a la zona: http://muntanyans.gepec.org, on es detallen totes les espècies de fauna i flora, així com una bona descripció de l’espai natural i de les activitats que fan.

Bé, després d’haver-me desfogat, us explico l’excursió i el que vaig veure:

La sortida va consistir en 3 horetes de caminar per la platja dels muntanyans, mirant de trobar la sargantana de cua roja (Acanthodactylus erythrurus), però no la vaig veure. A canvi vaig trobar el següent: vàries sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), granotes verdes (Pelophylax perezi), ànecs de coll verd, fotxes, escarabats piloters i … una tortuga de Florida (Trachemys scripta scripta ó troosti, encara ho estem discutint…). Aquesta última, molt probablement, és degut a l’alliberament per part d’alguna persona a la zona humida: una mostra més de la empremta humana sobre la biodiversitat (Si algú té una tortuga de Florida i no la vol tenir més a casa, pot contactar amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i parlar amb ells per veure què poden fer (són uns grans professionals), però NO l’allibereu mai ja que l’impacte ambiental és molt greu: en aquest cas concret afecta a les poblacions de granotes, que veuen la pressió d’un depredador més, així com altres amfibis que hi puguin haver (i també peixos autòctons, és clar); per altra banda, la tortuga de Florida és un competidor de la nostra tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que fa que les seves poblacions, ja minses de per sí, siguin encara menors.

Bé, ara sí, les fotos:

Share/Bookmark

Primeres postes del gripau corredor 2011 – Castellbisbal

Ramon Romeu Vidal — Wed, 09 Mar 2011 10:30:38 +0000

Finalment, a la sortida d’ahir, vaig acabar trobant els gripaus corredors (Epidalea calamita), que no només eren els més abundants (bé, si només ho comparem amb la resta d’espècies…n’hi havia uns 10) sinó que ja han fet les primeres postes!!! El dilluns passat, a més, vaig veure el primer amplexus de l’any del gripauet (Pelodytes punctatus), i a sobre, va ser a la bassa que vam construir l’Albert i jo fa uns anys per poder ajudar als gripaus, davant l’imparable destrucció d’hàbitats.

Poso les dues fotos:

Aquesta és l’amplexus del gripauet, el mascle petit abraçant la femella, molt més grossa (si us fixeu veureu, a l’esquerra dels gripauets, les restes dels nenúfars, que a l’estiu tornen a créixer, fent unes flors magnífiques i unes fulles perfectes per prendre-hi el sol).

Aquesta és la foto de la posta dels gripaus corredors (també en amplexus), una fila doble d’ous negres, en un cordó força llarg (en aquesta foto apareixen vàries postes).

Share/Bookmark

La Reineta i altres, encara en queden!

Ramon Romeu Vidal — Tue, 08 Mar 2011 21:56:10 +0000

En una basseta, acabo de trobar una reineta (Hyla meridionalis) (foto), varis gripauets (Pelodytes punctatus) i vàries granotes verdes (Pelophylax perezi)… I tots cantant aliens als maleïts petards!
Només em queda veure els pobres gripaus corredors, tan comuns fa tan poc

NOTA: aquesta fotografia i les dues anteriors són fetes amb el mòbil, ja que he publicat l’article mentre estava al mateix lloc. A partir d’ara, els articles publicats així (des del mòbil), portaran una avís al final del text o fotos

Share/Bookmark

Ja surten els gripaus!

Ramon Romeu Vidal — Tue, 15 Feb 2011 19:55:57 +0000

Acabo de trobar el primer gripau corredor (Epidalea calamita) de l’any! I a sobre a prop de casa, que feia mooolts anys que no s’hi veien… A veure si és un bon presagi.

P.D. Enviat des del mòbil, sota la pluja, en directe

Share/Bookmark

Rescat pous – (I)

Ramon Romeu Vidal — Tue, 11 Jan 2011 10:18:55 +0000

Comencem al revés, fent rescats al desembre, però l’ocasió ho requeria. No teníem pas pensat trobar res però vés per on, sí vam trobar sorpreses: un llangardaix ocel·lat (Timon lepdius), 3 gripaus corredors juvenils (Epidalea calamita) i un ratolí que estava més aviat adormit (espero que sobrevivís…). En aquesta època de l’any no és normal trobar res viu als pous, ja que amb la humitat que hi fa a dins i el fred gebrador, els animals acostumen a morir glaçats, però vam tenir sort i estaven viu: el llangardaix estava òbviament hivernant, i el vam deixar on tocava per a que hi passés la resta d’hivern. Els gripaus estaven força animats i m’alegro d’haver-los pogut treure d’allà (hi ha força regressió en les seves poblacions…).

Els rescats als pous de Castellbisbal els fem de primavera a tardor, on déu n’hi do el que s’hi arriba a trobar. A mida que anem anant a pous intentem tapar-los o diexar sortides per a que els animals que hi caiguin puguis sortir. Tot i així, no sempre la gent ho respecta o bé l’amo dels pous els vol nets per a treure-hi aigua, així que nosaltres seguim fent la ruta dels pous

Bé, d’aquesta temàtica aniré posant troballes (antigues i futures).

Ah, això va ser el dia de Sant Estve de 2010: la penúltima foto és la pell d’un dragó comú (Tarentola mauritanica), trobada pel camí, i semblava que feia poc s’havia “canviat la camisa” La última fotografia és la posta de sol a l’hivern mirant els boscos de Can Coromines.

P.D. La càmera usada no és la de sempre, és una Canon compacta.

Share/Bookmark

Retalls – Monasterio de Piedra

Ramon Romeu Vidal — Sun, 02 Jan 2011 16:25:21 +0000

Després d’anar a Gallocanta, i de veure per segona vegada el despertar de les grues, vaig encaminar-me a Nuévalos, on hi ha el Monasterio de Piedra (està a uns 50 km). També vaig al·lucinar amb el paisatge d’aquell “forat” enmig d’àrids paisatges: aigua, cascades, més aigua, verdor d’arbres i plantes i coves. S’ha de pagar entrada (13€) però val la pena; a més, així es preserva una mica, ja que a l’estiu es veu que està ben ple de gent fent dinars familiars, etc… en fi, que millor pagar per a que ho mantinguin nét.
En certa manera em va recordar les Deus de Sant Quintí de Mediona, però tot molt més gran, i més aigua. Aquell dia vaig tenir sort i el sol va sortir, tot i que a les obagues feia molt de fred i el gel es mantenia.

Sobre animals vaig trobar només aus: voltors i corbmarins (posaré les fotos en un post a part), pardalets, garces, merles i cornelles. I una cuereta torrentera, femella (Motacilla cinerea), que em va acompanyar una bona estona mentre menjava (és un ocellet groc que surt a les fotos)

Més info: www.monasteriopiedra.com i http://ca.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Piedra

Share/Bookmark

Gallocanta – Vistes i llums…

Ramon Romeu Vidal — Fri, 31 Dec 2010 14:08:20 +0000

La situació de la mini escapada a la llacuna de Gallocanta:

- 1.200 km de carretera i camins: 120e de benzina (vaig donar voltes i voltes per tots els llocs)
- Habitació doble: 40e/nit (sí, per anar amb la Näuk he de pagar més, no per gust, però l’alberg és una passada!)
- Parar a mig camí en un taller per veure què li passa al cotxe: 10e (i encara gràcies a que era una bona persona…)
- Perdre’s 3 vegades per camins de terra i anar a parar a l’altra punta d’on volia anar: perdre una mica d’auto-confiança en la meva orientació (tot i que la culpa la té un milà)
- Deixar a la Näuk ko: agulletes per l’endemà.
- Sopar com Déu mana: 8,5e (sí, sembla mentida)
- Veure com milers de grues (Grus grus) venent de cop, en un estol immens, cridant, i com se’n van a dormir a una llacuna reflexant muntanyetes i amb una posta de sol impressionant… NO té preu!!

Ha estat una passada d’experiència, feia temps que volia veure les grues però no em pensava pas que seria tan espectacular. Realment, és una experiència inoblidable. Resumint el dia: he vist estornells fent de les seves, un milà tranquil, milers de grues i un calamita. I la gent amb la que m’he trobat i m’han atès: un 10! com sempre.

Les fotos: per fer fotografies de primer pla de grues o altres aus, és bastant complicat, sobretot anant amb la Näuk: t’has de ficar a un hide, i durant més de vuit hores, ja que s’ha d’anar abans de la sortida del sol i sortir-ne quan s’ha post, així que no era viable, però tot arribarà. Per tant, les fotografies de Gallocanta són principalment de paisatge, vistes i aus de lluny: les veureu petites, però amb els prismàtics es veien ben a prop

P.D. L’alberg on vaig estar està molt ben situat, té bons preus i et tracten molt bé. A més, les habitacions estan impecables, calentetes (feia molt de fred a fora), i maques. Us deixo l’enllaç: http://www.allucant.com

Share/Bookmark