Vam tenir premi i sorpresa: vam treure un exemplar en bon estat de Sargantana cua llarga (Psammodromus algirus) i… un esquirol jove (Sciurus vulgaris)!

Després de deixar l’esquirol en un lloc segur, i deixar la sargantana que anés a fer la seva, vam continuar a un segon pou on vam trobar dos exemplars de serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). Les vam treure, i vam comprovar que estiguessin en un bon estat de salut…

Desgraciàdament, no sempre arribem a temps de salvar els animals que cauen, i tot sovint, molt al nostre pesar, ens trobem les restes d’animals que no han pogut sobreviure

En el tercer pou no vam trobar res de res, però en el quart… una serp blanca (Rinechis scalaris):

I en el cinquè, dos gripaus corredors (Bufo calamita), un d’ells bastant prim però viu!

Des d’aquí, moltes gràcies a tots els que van ser allà, i sobretot als que segueixen salvant vides d’aquests animalets, que a causa nostra, cauen en trampes mortals.

Share/Bookmark

Sortosament, els incendis s’han reduït força al nostre país, tot i que gairebé cada estiu hi ha petits incendis, que et tornen a fer témer que es repeteixi aquell espectacle tan horrorós. Realment el foc ho destrueix TOT. 16 anys després encara no tenim aquell esplèndid bosc al Torrent de Pegueres

En l’any 2004 i 2005, van haver-hi dos incendis que vaig presenciar càmera en mà. He de dir que van ser dels dies més trists que he viscut, encara no sé com van sortir les fotos… Veia columnes de foc de deu metres d’alçada cremant els arbres, com morien animals que no vaig poder salvar, i com el verd es tornava negra. Per sort, els bombers i ADF van arribar molt ràpid i van controlar aquells dos incendis, no deixant que es propaguessin. En l’incendi del 2005 es van cremar 247 ha, a Can Coromines (**).

Des d’aquest bloc, el meu més profund respecte i gratitud als Bombers i ADF!! Sense ells no tindríem boscos.

* Com a referència, durant els anys  1987-1993 es van cremar 875 ha a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 1994 es van cremar a Castellbisbal 962 ha (i va cremar a més zones d’Abrera, Ullastrell,  i Rubí), a l’àrea metropolitana de Barcelona es van cremar un total de 4.606ha.  Font: http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n41p17.pdf

** Font: http://www.snadf.org/index.php/Incendis/198-Incendi-de-Castellbisbal-Historial-d-alertes.html

Share/Bookmark

Us deixo enllaços de l’acampada de Barcelona, per seguir en directe tot el que succeeix. És història!

Blog: http://acampadabcn.org/

Twitter: https://twitter.com/#!/Acampadabcn

Càmera en directe: http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn

I aquí el que la meva retina digital va captar:

Share/Bookmark

Aquí podeu trobar tota la informació referent a la zona: http://muntanyans.gepec.org, on es detallen totes les espècies de fauna i flora, així com una bona descripció de l’espai natural i de les activitats que fan.

Bé, després d’haver-me desfogat, us explico l’excursió i el que vaig veure:

La sortida va consistir en 3 horetes de caminar per la platja dels muntanyans, mirant de trobar la sargantana de cua roja (Acanthodactylus erythrurus), però no la vaig veure. A canvi vaig trobar el següent: vàries sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica), granotes verdes (Pelophylax perezi), ànecs de coll verd, fotxes, escarabats piloters i … una tortuga de Florida (Trachemys scripta scripta ó troosti, encara ho estem discutint…). Aquesta última, molt probablement, és degut a l’alliberament per part d’alguna persona a la zona humida: una mostra més de la empremta humana sobre la biodiversitat (Si algú té una tortuga de Florida i no la vol tenir més a casa, pot contactar amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i parlar amb ells per veure què poden fer (són uns grans professionals), però NO l’allibereu mai ja que  l’impacte ambiental és molt greu: en aquest cas concret afecta a les poblacions de granotes, que veuen la pressió d’un depredador més, així com altres amfibis que hi puguin haver (i també peixos autòctons, és clar); per altra banda, la tortuga de Florida és un competidor de la nostra tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que fa que les seves poblacions, ja minses de per sí, siguin encara menors.

Bé, ara sí, les fotos:

Share/Bookmark

Poso les dues fotos:

Aquesta és l’amplexus del gripauet, el mascle petit abraçant la femella, molt més grossa (si us fixeu veureu, a l’esquerra dels gripauets, les restes dels nenúfars, que a l’estiu tornen a créixer, fent unes flors magnífiques i unes fulles perfectes per prendre-hi el sol).

Aquesta és la foto de la posta dels gripaus corredors (també en amplexus), una fila doble d’ous negres, en un cordó força llarg (en aquesta foto apareixen vàries postes).

Share/Bookmark

Les fotos, com sempre:

P.D. com no, estava atent a veure si apareixia algun animalet i… sí, vaig veure una sargantana (Podarcis hispanica) enfilant-se a la paret i corrent amunt i avall (el sol escalfava força la roca). També vam tenir la companyia d’un pit-roig mascle que anava donant voltes, però era massa vergonyós per deixar-se fotografiar

Share/Bookmark