Basses Castellbisbal – neteja de la Guineua

A Castellbisbal queden poques basses naturals. De fet, l’Albert i jo vam fer el Projecte Basses a Castellbisbal, construint-ne 3 d’artificials, i arreglant-ne 1 (amb la col·laboració indispensable de l’Ajuntament de Castellbisbal), per tal de poder assegurar la vida de molts amfibis (sobretot gripaus) que segueixen en un clar i important declivi.

Aquest cap de setmana, l’Ajuntament va organitzar la neteja de la bassa del turó de la Guineua, l’única bassa madura, amb vegetació i fauna pròpies d’una bassa natural (l’aigua d’aquesta prové de l’empresa Aigües de Castellbisbal que, sabent l’interès natural que té aquesta bassa, deixa anar aigua cap a ella amb la fi de mantenir-la sempre a un nivell estable).

Hi va venir un grup d’ADF de Castellbisbal, en Toni i en Remi de l’Ajuntament, veïns del poble (4 nens i 2 adults) i l’Albert i jo. En una hora la vam tenir néta de brossa (vam trobar uralites, milers de paquets de tabac, centenars de llaunes, vidres, recanvis de cotxes, milers de cartutxos usats dels maleïts caçadors, etc.), i els ADF van tallar espècies d’arbre introduïdes (orientals) i van deixar el camí blocat a l’accés de vehicles. Les deixalles es van dur a la deixalleria.

Després de la feina es va esmorzar pa amb fuet i sucs (però no en vaig poder gaudir :( ). Esperem que duri força aquesta neteja i la gent, mica en mica, ens consciencii de la falta que ens fa cuidar l’entorn.

P.D. Com a anècdota vam trobar 2 perdius perdudes i fóra de lloc i 1 faisà femella que també va trigar a reaccionar… (són animals de granges que els caçadors deixen en llibertat per matar-les, i és clar, no són massa espavilades i ens vam poder apropar fins al metre de distància… aquesta és la dificultat de la caça, ja veus tu!)

Les fotos:

La Font del Bosc – Retalls

Crec que les fotografies que tinc de la Font del Bosc (Mediona, Anoia) són tantes que no crec que mai les pugui endreçar com cal. Feia molt de temps que no hi anava,  almenys per gaudir de la natura,  fer-hi un tomb, trobar nous camins,  recordar i pensar una miqueta.

Sabia que no trobaria masses animals en aquesta època, però sempre es té esperances… en aquest cas, en va. Així que deixo els retalls que vaig fotografiar de la caminada,  amb el dia tan maco que per sort ens va acompanyar!

P.D.  totes les fotos són horitzontals…  mmm, no hi ha manera ;)