Escurçó als Alps italians (Molveno)

El passat 11 d’Abril del present any (2009) vaig anar de vacances curtes a Molveno, al nord d’Itàlia, a caminar pels Dolomites. El camí, empedrat, a mida que anava pujant es trobava més neu als cantons. A les 14.30 de la tarda la meva gossa Näuk es va endarrerir i al mirar-la vaig veure que [...]

Esplugabous al Vallès Occidental

Al Vallès Occidental hi ha una colònia relativament grossa d’Esplugabous (Bubulcus ibis), que s’ajunten cada matí a l’hivern a prendre el sol i escalfar-se tots junts en diversos punts: en teulades d’indústries, en les copes dels pins, etc. i passen la nit a raser en un escorxador, on també s’hi alimenten. Sortosament, i per ara, [...]

Pedraforca – Vistes

Demostrant un cop més (després dels alps alemanys, suïssos i italians ) la meva patètica forma física, vaig anar amb el meu germà a pujar i baixar el Pedraforca per la ruta típica.
Vam a arribar a quarts de vuit i el pàrquing estava relativament ple. Però no ens vam trobar massa gent fins [...]

Cortals d’Encamp – Retalls

Un cop més la soledat m’acompanyava en aquesta petita excursió a Andorra, i el temps i les imatges semblaven que em fessin companyia… fins que van arribar les marmotes
Un pastor em va comentar que havia vist varis escurçons i que un d’ells havia mossegat a una cabra (que estaven tractant) i que els [...]

Sant Boi de Lluçanès 2009 – Retalls

El dissabte 6 de juny, a mig matí se’m va ocórrer anar a voltar per llocs on havia anat de petit, i vaig anar a petar a Sant Boi de Lluçanès. Després de perdre’m dues vegades vaig arribar a la zona on havia vist la serp de collaret (Natrix natrix), i recordo (devia ser l’any [...]

Marmotes – Andorra

Vés per on, el cap de setmana passat, mentre pujava entre les roques dels Pirineus andorrans, i just quan anava a aturar-me a descansar un moment, aquests tres “bitxos” es van posar a mirar-me i a jugar entre ells una bona estona, fins que van passar per allà a prop més humans i un d’ells [...]

El gaig

Fa tres anys, aproximadament, que vaig veure per primera vegada un gaig  – Garrulus glandarius – a prop de casa meva. El vaig sentir cantar i després vaig veure’l volant travessant un camí i vaig poder veure el blau tan bonic de les seves ales. Em va impressionar molt, la veritat, i vaig decidir fotografiar-lo. [...]